És un ocell rapinyaire nocturn de l’ordre dels estrígids (Strix aluco), amb discs facials complets i plomatge burell. El nom comú en català és gamarús, però en tot el domini lingüistic s’anomena també cabrota o cabrer (Catalunya occidental), baladreu (Pallars), caro (València), gall carboner (Tarragona) o miloca (Balears), entre d’altres. A Andorra es coneix com el Bagaleu.
És sedentari i viu als boscos d’Europa, l’Àsia i a l’Àfrica del Nord. El podem trobar al Principat d’Andorra, també a Catalunya i al País Valencià entre la cota zero i els 2.000 m per sobre el nivell del mar, sempre que sigui zona boscosa. A les Illes Balears només se n’ha trobat ocasionalment.
Medeix uns 40 cm de llargada i és un magnífic caçador, especialment de rosegadors, tot i que no refusa moixons, mol·luscs, cucs i insectes. És nocturn i quan el sentim en la foscor el seu crit pot ser coprenedor. Durant el dia és normal veure’l adormit en una branca, enganxat al tronc.
Com totes les espècies animals, també està sotmès als efectes del canvi climàtic i, tot i no ser catalogada com una espècie amenaçada, si que l’evolució dels boscos pot condicionar la seva supervivència.
El bagaleu és una espècie protegida al Principat d’Andorra d’acord amb la classificació de l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) segons el grau d’amenaça.
A banda, al nostre país, aquest ocell ha estat protagonista de contes infantils i la mascota dels Jocs dels Petits Estats d’Europa de l’any 2005.