Amb aquest article finalitzem la sèrie on hem aprofundit en cadascun dels elements característics de la convocatòria del Premi Bagaleu. Recordem que es tracta d’un premi andorrà de novel·la curta de ficció climàtica. Per tant, després d’explorar què la ficció climàtica i quins son els impactes presents i futurs del canvi climàtic al Pirineu, és lògic acabar la sèrie parlant de la novel·la curta.
Comencem per l’essència: el nom
Aquest format literari no té un nom específic en català, sinó que es defineix pels l’adjectius “curta” o “breu”, i s’aplica a novel·les entre 12.000 i 50.000 paraules. En anglès, en canvi, en té dos, novelette i novella, els quals es distingeixen per l’extensió: la novelette, amb entre 7.500 i 17.500 paraules (cal destacar que aquí s’hi inclourien alguns del que nosaltres considerem relats), i la novella, amb entre 17.500 i 40.000 paraules.
La novel·la curta es categoritza segons el nombre de paraules. Imatge d’OpenClipsArt.
En el seu article “Briefly, the case for the novella”, l’autor canadenc George Fetherling declara que pretendre que la novel·la curta no és més que una versió curta de la novel·la és com pretendre que un poni és un cavall petit, i denuncia que el focus en l’extensió ha deixat fora la pregunta clau: quins en son els elements constitutius específics?
Més enllà de l’extensió: característiques de la novel·la curta
Robert Silverberg, a la introducció de la seva novel·la curta Sailing to Byzantium, escriu: “es tracta d’una de les formes literàries més riques i que més recompensen… permet desenvolupar més el tema i el personatge que no pas la història curta, sense les demandes estructurals del llibre complet. Així, proporciona una exploració detallada i intensa de la idea principal, aportant fins a cert punt tant el focus concentrat del relat com l’ampli abast de la novel·la.”
La novel·la curta, per tant, es caracteritza pels següents trets:
Personatge:
- Sol centrar-se en un sol personatge. Més que fer un fresc extens d’una època, permeten retratar com viu un personatge aquella època.
Punt de vista:
- Sol tenir un sol narrador.
Estructura:
- Sol tenir una sola trama, sense subtrames ni divagacions.
- No sol estar dividida per capítols (per una qüestió de ritme). Cada escena sol estar separada per un espai en blanc.
- Sol tenir un sol punt de gir que divideix la novel·la en dues meitats iguals.
- L’acció no se sol estendre al llarg de diversos mesos o anys, sinó que més aviat se subjecta a un eix temporal ajustat.
Ritme:
- Hi ha una major intensitat narrativa, amb la qual cosa el ritme és fonamental.
- Com que té menys temps per establir les pautes que la novel·la, ha de guanyar-se el lector ràpidament.
- Es podria llegir en una tarda o un dia. Per tant, produeix un efecte unitari en el lector.
Estil:
- Precisió. Cada element hi és per un motiu. Economia en la composició.
- Homogeneïtat en la concepció: és perfecta per a concentrar-se en una sola idea i les seves implicacions.
- La seva brevetat afavoreix una major experimentació formal.
Tema:
- L’homogeneïtat i la intensitat narrativa possibiliten que en aquestes obres breus s’explorin grans preguntes sobre la identitat i la consciència.
La perspectiva editorial: un format a evitar o un valor en ascens?
L’escriptor F.Scott Fitzgerald es lamentava sobre la seva novel·la, “El gran Gatsby,” que en el moment de la publicació va vendre menys que les dues prèvies: “Era massa curta. No escriguis res per sota de 40.000 paraules.”
“El gran Gatsby”, una novel·la curta brillant que va ser penalitzada per la seva brevetat.
És cert que, fins ara, era poc freqüent trobar novel·les curtes publicades de forma independent, especialment les que s’apropaven a la banda baixa de la forquilla de paraules. Se solien publicar en antologies o reculls de relats d’un mateix autor, com es fa al recull “La glàndula d’Ícar”, d’Anna Starobinets, que inclou la seva novel·la curta “Spoki”.
Deena Drewis, editora d’un segell específic per a novel·les curtes, explica que això és degut a que poden ser difícils de vendre: “com que el número de pàgines no determina el preu de venda d’un llibre, els editors solen assumir que les novel·les més voluminoses sembla que valen més el preu que es paga, sense parlar del prestigi.” El raonament que hi ha al darrera, segons Drewis, és que el procés mental del comprador de llibres s’assembla al d’un consumidor de menjar ràpid: per 50 cèntims més, tens el doble de patates fregides; per dos euros més, tens el triple de paraules. És el que els economistes anomenen “valor percebut”.
Tot i això, estem veient un renovat interès per la publicació i lectura de novel·les curtes. A què és degut aquest canvi?
Hi ha nombrosos factors: d’una banda, els mitjans digitals (i aquí s’hi inclourien les xarxes socials) ens han acostumat a una major brevetat; de l’altra, l’augment del cost del paper i, per tant, de la producció final d’un llibre. Si combinem els dos factors previs, trobem un tercer fenomen: la publicació d’obres breus en format de butxaca i amb un preu tan reduït com la seva mida. Això permet atreure un nou espectre de lectors, que busquen experiències de lectura més breus i amb una despesa menor.
En català, podem trobar-ne un exemple excel·lent a la col·lecció Petits Plaers de Viena Edicions. Més innovadors, tant en format com en contingut, son els editors de Chronos amb la seva col·lecció Gatzara, que publica dues novel·les curtes en cada volum, cadascuna amb una coberta diferent (una ubicada a la coberta i l’altra al que sol ser la contracoberta) i que pot començar a llegir-se per qualsevol dels dos extrems: només cal capgirar el llibre.
En aquest muntatge es poden veure alhora les dues cobertes d’un dels volums de la col·lecció Gatzara, d’Editorial Chronos.
Vull escriure una novel·la curta. Per on començo?
Daína Chaviano recomana als escriptors novells que comencin pel conte, després passin a la novel·la curta i finalment a la novel·la, ja que permet practicar el maneig de trames, subtrames i personatges, i afirma que així ho van fer molts clàssics.
Abans de començar a escriure una novel·la curta, és important pensar bé què volem explicar, per tal d’enfocar tota la història al voltant d’aquest conflicte narratiu. Per tal de mantenir-la breu, és millor reduir el nombre de personatges que hi apareixen, escriure-la en un període de temps curt per afavorir la intensitat i la unitat narrativa, i realitzar una feina important de reescriptura amb predomini de la reducció i el polit. L’economia de llenguatge és fonamental.
I si el que falla és la motivació o la perseverança, existeixen plataformes digitals que ajuden a planificar objectius d’escriptura, com ara Pacemaker writing schedules, o bé el repte col·lectiu NaNoWriMo, on proposen escriure el primer esborrany d’una novel·la de 50.000 paraules (és a dir, una novel·la curta) només durant el mes de novembre.
Amb molt d’humor, el repte on-line NaNoWriMo ens anima a escriure una novel·la curta en trenta dies. Imatge de PhoPhoDragon a DeviantArt.
En aquesta plataforma, a banda de poder compartir el que s’escriu amb altres autors i rebre’n el suport, també es poden crear reptes individuals al nostre propi ritme.
Referents: novel·les curtes de gèneres fantàstics en català
Malgrat que no hagin estat publicitades com a tals, la llista de novel·les curtes de qualitat és interminable, tant entre els clàssics com entre autors contemporanis. És per això que hem volgut restringir els exemples proposats a obres de gèneres fantàstics que es puguin trobar en català, tant d’autors traduïts com originals.
Traduccions:
- “A les muntanyes de la follia”, de Howard P. Lovecraft
- “Ara no miris”, de Daphne Du Maurier
- “L’estrany cas de Dr Jekyll i Mr Hyde”, de Robert L. Stevenson
- “Farenheit 451”, de Ray Bradbury
- “La taronja mecànica”, d’Antony Burgess
- “La metamorfosi”, de Franz Kafka
- “Ring Shout”, de P. Djeli Clark
- “Els assassinats de la Molly Southbourne”, de Tade Thompson
- “El test”, de Silvain Neuvel
- “Madurar a Karhide”, d’Ursula K LeGuin
- “El llibre blau de Nebo”, de Manon Steffan Ros
Originals en català:
- “Arxipèlag”, de Guillem López
- “Mecanoscrit del segon origen”, de Manuel de Pedrolo
- “L’androide que podia estimar”, de Sonia Boj
- “Els dits de la bruixa”, de Tamara Romero
- “L’altre costat”, d’Ivan Ledesma
- “El cementiri”, de Gerard Guix
- “Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres”, d’Irene Solà
- “La musa fingida”, de Max Besora
- “Un àngel cruel”, d’Edgar Cotes
- “La caiguda”, de Mariona Bessa
- “Mangata”, de Ricard Ruiz Garzón
Per saber-ne més
Si us heu quedat amb ganes de més, us recomanem l’assaig “Teoria de la prosa”, de Ricardo Piglia, una transcripció del seu seminari sobre les novel·les curtes de Carlos Onetti, on analitza el gènere amb precisió. I si voleu més exemples de novel·les curtes, en aquest enllaç trobareu 150 títols recomanats per Biblioteques de Girona. Com veieu, la novel·la curta és un format fascinant, contemporani i més arrelat en la nostra cultura del que podríem pensar. Des de l’equip del Premi Bagaleu us animem a explorar-ne les possibilitats com a lectors i escriptors, i, és clar, a presentar-vos a la nostra convocatòria.
