Per celebrar que només falten sis mesos per al termini de la convocatòria del Premi Bagaleu, volem iniciar una sèrie de posts sobre temes que hi són relacionats. En aquest primer post volem revisar alguns termes que apareixen a les bases. Parlarem de ficció climàtica, de solarpunk, de hopepunk, i de la utilitat que tenen tant les utopies com les distopies a l’hora de bastir una narració.
Què és la ficció climàtica?
És aquella ficció que retrata les conseqüències del canvi climàtic. És a dir, es tracta d’una història que es desenvolupa en un món on aquest hi ha fet estralls, podent focalitzar en diferents àrees: la manca d’aigua, la pèrdua de biodiversitat, les onades mortals de calor, la pujada dels nivells del mar, l’augment de fenòmens meteorològics extrems, les migracions i refugiats climàtics, etc.
Megaincendis provocats per l’augment de temperatures. Imatge de Rawpixel
Aquest subgènere és molt conegut en literatura de llengua anglesa: bons exemples son El ministeri del Futur, de Kim Stanley Robinson, o Camp Zero, de Michelle Min Sterling però en català també en podem trobar referents com L’olor de la pluja, de Jordi de Manuel, La muntanya líquida, de Mercè Falcó, Solastàlgia, d’Ada Castells o La Caiguda, de Mariona Bessa.
Per les seves característiques, la ficció climàtica sol ser fosca, des de distòpica fins a postapocalíptica. Aquesta foscor pot portar a la desesperança i la paràlisi, i creiem que només la possibilitat de canvi impulsa a actuar. Per això afavorirem les obres que deixin entrar escletxes d’esperança: adaptacions al medi, capacitat de supervivència, solucions creatives… Creiem en la força de la imaginació per crear noves realitats, i volem emprar-la per a construir un futur millor. Així ho fan subgèneres del fantàstic com el solarpunk o el hopepunk.
Solar… què?
El solarpunk és un moviment global del segle XXI que inclou literatura, il·lustració, disseny i fins i tot una forma de vida. Altament estètic, el solarpunk seria l’altra cara de la moneda de la ficció climàtica. Un futur on l’ésser humà empra la tecnologia per conviure amb la natura, creant un equilibri que beneficia tothom. En paraules de Giulia Abbate, fundadora del moviment a Itàlia, «Solarpunk és l’herba salvatge que creix entre les esquerdes del capitalisme.»
Una antiga plataforma petrolera reconvertida en una comunitat. Imatge de Commando Jugendstal.
Al cartell del Premi Bagaleu, il·lustrat per Jordi Planellas, podem veure-hi elements de solarpunk en els camps que han aconseguit sobreviure a la sequera gràcies als drons i bots que se’n cuiden, o bé en la convivència entre dona i bagaleu. També serien exemples de solarpunk una comunitat que ha creat simbiosi amb un bosc, o una altra que ha aconseguit viure sota l’aigua respectant i regenerant el medi marí.
Algunes obres de referència son l’antologia Sunvault, Pacific Edge de Kim Stanley Robinson, o la precursora Ecotopia, d’Ernest Callenbach.
D’altra banda, La paràbola del sembrador, d’Octavia Butler, seria bon un exemple d’híbrid entre ficció climàtica i solarpunk.
I el hopepunk?
Aquest subgènere de la ciència-ficció va néixer com a oposició al grimdark, que emfatitza els defectes de la naturalesa humana, en especial la crueltat (per exemple, a Joc de Trons). El hopepunk defensa que, malgrat els reptes que enfrontarà la humanitat en el futur, encara podem tenir esperança. Defensa que el l’amabilitat, l’empatia o la resposta comunitària als reptes serán més forts que els nostres defectes, i ens permetran tirar endavant en circumstàncies complicades, però on la vida i la felicitat encara hi son possibles. En ciència-ficció, el principal referent de hopepunk és Becky Chambers, (el més recent, Aprendre, si tenim sort), però també hi podem trobar obres d’especulació subtil com L’home dels ulls compostos, de Wu Ming Yi, o de fantasia, com Ortiga i Os, de T.Kingfisher.
Utopies vs distopies
El que busquem és fugir de la classificació dicotòmica entre utopia i distopia. Les utopies, retrats de societats idíl·liques, tenen un gran interès filosòfic i creen nous imaginaris, però solen posar difícil la generació de conflicte, que és la que farà avançar l’acció i donarà un afegit d’interès a la història.
L’utopia com a final feliç. Imatge de Damian Krzywonos.
Una autora capaç de crear utopies atractives és Ursula K. LeGuin, amb obres com Els desposseïts o El nom del món és bosc. És clar que Els desposseïts descriu una societat utòpica però imperfecta, i a El nom del món és bosc, la utopia és malmesa per la intervenció humana. Això no és casualitat: per tal de resultar interessant, una utopia no pot ser-ho del tot. Un bon exemple en la nostra llengua és l’antologia Barcelona 2059: partint d’una societat utòpica compartida, Neo Icària, diversos autors han creat narracions que s’allunyen de l’idíl·lic fins a fregar la distopia.
De distopies, de fet, n’hem vist una explosió recentment. Dos bons exemples en català son L’intacte, de David Toses, i Espai en blanc, de Pau Planas. I és que aquest subgènere conté tots els elements que faciliten una narració atractiva: conflicte, antagonistes, obstacles. Però també pot alimentar un pessimisme on ens convencem que no hi ha esperança ni possibilitat de canvi.
L’heroi contra el sistema. Imatge de MHoltsmeier.
La pròpia Ursula K LeGuin, que d’això en sabia molt, explicava que, a l’edat mitjana, un món sense l’autoritat divina dels reis era impensable. Van caldre algunes revolucions, però finalment allò es va acabar. D’igual manera, ara mateix se’ns fa impossible un món sense el capitalisme de la vigilància, de l’espoli i el creixement desaforat. Sembla que no podem imaginar altres realitats i per tant no les podem recrear.
Però, i si poguéssim? I si poguéssim anar esquerdant aquest mirall que ens diu que el futur serà com el present, i deixar que s’hi escolin altres possibilitats?
Per això, al Premi Bagaleu no busquem utopies ni tampoc distopies. Creiem que la realitat és més complexa i que les nostres històries també ho haurien de ser. Sabem que el futur és fosc, i que està en les nostres mans posar-hi llum.
T’animes a imaginar altres realitats?
Tens fins al desembre per a presentar-les al Premi Bagaleu. Bases completes aquí.
